JAUME I

EL REI TEMPLER

Editorial Carena

Edició original en castellà

Traducció de Joan Olivares

Hi ha mapa de la época

i arbre genealògic de la Corona d´Aragó.

CONTRAPORTADA

La Baixa Edat Mitjana és una època de fanatisme i violència, un laberint d'arenes movedisses en què reis croats, emperadors heretges, papes inquisidors, nobles càtars, bisbes ambiciosos, cavalleres templers, pirates berberiscs i califes sarraïns s'enfronten en una interminable guerra de tothom contra tothom. El príncep en Jaume, hereu únic de la corona d'Aragó, queda orfe a l'edat de cinc anys i preponer de l'home que havia matat son pare, en Pere II el Catòlic. El regne que ha de governar és un dels més importants d'Europa. Aragó limita al nord amb els francs, a l'oest amb els regnes cristians de Navarra i Castella, al sud amb els musulmans i a l'est amb el Sacre Imperi. Sobreviure en aquest escenari de sang i foc es convertirà en una missió pràcticament imposible per a un xiquet indefens i a la mercè dels interesos dels uns i dels altres. Però en Jaume és un predestinat. Un d'aquells homes que tenen reservat un lloc especial en la Història.

PRÒLEG

Un home és un miracle irrepetible que, a vegades, determina l'esdevenir. És el cas de Jaume d'Aragó, el protagonista d'aquesta història. Sense ell, el nostre món hauria sigut molt diferent de com el és.

Per començar, caldrà dir que la seua vida es degué a una suma de contingències de l'atzar, si és que l'atzar existeix i no és la providència que teix, amb la seua mà sàvia i pacient, el destí dels homes.

Per a un individu del segle XXI, entendre el comportament de personatges que van viure huit-cents anys abans pot resultar complex, per no dir impossible. És probable que els sers humans siguem sempre els mateixos, amb la nostra càrrega de sentiments i emocions, però els costums i els usos canvien –a vegades abismalment– d'una època a una altra, d'una societat a una altra.

Si viatjàrem al cor de l'Edat Mitjana, trobaríem un laberint d'arenes movedisses i fronteres canviables. Europa era un escenari de fanatisme i violència incontrolada en el qual reis croats, emperadors heretges, papes inquisidors, nobles càtars, bisbes ambiciosos, cavallers templers, pirates barbarescs i califes sarraïns s'enfrontaven en una interminable guerra de tothom contra tothom.

El regne que va heretar Jaume als cinc anys era un dels més poderosos del continent: Aragó, Catalunya i tot el sud de la França actual. Una enorme extensió de territoris feudataris de la seua corona a ambdós costats dels Pirineus que limitava al nord amb els francs, a l'est amb els regnes cristians de Navarra i Castella, a l'est amb el Sacre Imperi, i al sud, segons la Marca Hispànica, amb els musulmans.

Sol passar que les grans epopeies comencen a forjar-se molt abans del naixement de l'heroi. Aquest sol ser un espai tèrbol en el qual la realitat i la llegenda s'hi confonen. I aquesta no n'és una excepció.

Transcorria el segle XII quan la jove Eudòxia, filla de l'emperador de Bizanci Manuel Comneno, es comprometé en matrimoni amb el rei d'Aragó, Alfons el Cast, que de cast no tenia res. Tal vegada per això i per la seua afecció a la música, hi havia qui preferia anomenarlo el Trobador. El viatge de la princesa va estar ple de dificultats i desgràcies, fins el punt que tardà quasi mig any a aparéixer pels territoris del futur espòs. Alfons el Cast, impacient i allunat, canvià de plans durant l'espera i va preferir pactar amb la Corona castellana, amb la qual tramava la guerra contra els moros. Així fou com Alfons, de manera inesperada, va contraure matrimoni amb Sanxa de Castella i es deixà la bizantina amb un pam de nas.

Quan Eudòxia va arribar a Montpeller, que en aquell temps pertanyia a la Corona d'Aragó, i fou informada del succés, va intentar suïcidar-se. Finalment, i aconsellada d'uns i altres, acceptà, humiliada, el matrimoni amb el senyor de la ciutat, en Guillem VIII. Mai abans no s'havia donat en matrimoni una princesa a un simple senyor. D'aquest casament inaudit, nasqué dos anys més tard Maria de Montpeller.

Mentrestant, Alfons el Cast vivia ple de remordiments. Una nit, va tenir un somni en el qual se li apareixia la mort per a advertir-lo que estava en pecat mortal per haver faltat a la seua paraula de rei i haver enganyat la princesa bizantina Eudòxia. La recança acabà esdevenint una terrible angoixa que no el deixava viure. Fins que una altra nit se li va tornar a aparéixer la mort i li va dir que s'acabava el temps per a esmenar la falta i que només hi havia un mitjà per a fer–ho: casar el seu fill primogènit, Pere, amb la filla d'Eudòxia. D'aquesta manera, la sang d'Aragó s'uniria amb la bizantina i el greuge quedaria reparat.

Pere d'Aragó i Maria de Montpeller foren, doncs, obligats a casarse. I d'aquest matrimoni inversemblant i condemnat de bestreta al fracàs va nàixer inesperadament Jaume, el protagonista de la nostra narració.

Aquesta que segueix és, a grans trets, la meravellosa història de la seua vida. El seu miracle.

ÍNDEX

Próleg

I. Terra de càtars

II. Una nit d'amor

III. Els dotze ciris

IV. El príncep ha de morir

V. L'Armada de Crist

VI. Les Naves de Tolosa

VII. La batalla de Muret

VIII. El castell de Montsó

IX. Els cavallers de l'Orde Templera

X. La força del drac

XI. La llegenda de sant Jordi

XII. Temps de violència

XIII. Leonor de Castilla

XIV. El primer amor

XV. Benvingut a l'infern

XVI. Aurembiaix la formosa

XVII. En els abismes del mar

XVIII. Nit de fogueres

XIX. Els dominis del Rei Llop

XX. Na Violant d'Hongria

XXI. El Puig de la Ceba

XXII. Abdel al Rahim

XXIII. El campament dels croats

XXIV. La fletxa enverinada

XXV. L'ull cec de Déu

XXVI. Les llàgrimes de la reina

XXVII. La terra promesa

XXVIII. Balansiya

Epíleg